La intel·ligència artificial s’incorpora a un moment decisiu del viatge: aquell en què encara no s’ha reservat res. Es considera una destinació, es comparen diversos hotels, es concreta un pressupost i comencen a aparèixer les limitacions de l’estada. En aquesta fase, una conversa amb un assistent pot ajudar el viatger a ordenar les idees, explorar possibilitats i preparar les preguntes.
Per als professionals del turisme, aquest canvi mereix més que una oposició entre entusiasme tecnològic i inquietud. Convida a examinar què fa que una oferta sigui entenedora, creïble i fàcil de reservar. Un establiment pot tenir habitacions còmodes, un equip competent i una ubicació interessant, però descriure els serveis d’una manera massa vaga per respondre a les expectatives concretes dels futurs clients.
A la tardor de 2026, estudis i anuncis de plataformes aporten indicis concrets d’aquesta evolució. No permeten afirmar que els assistents substituiran tots els intermediaris. En canvi, mostren per què els hotels, les destinacions i els prestadors de serveis tenen interès a treballar des d’ara en la qualitat de la informació.
Preparar un viatge amb IA no significa confiar-li la reserva
En un estudi publicat el 24 de setembre de 2026 per lastminute.com, el 45 % dels enquestats declara haver utilitzat intel·ligència artificial per preparar les vacances durant els dotze mesos anteriors. Només el 12 % es mostra disposat a deixar que faci la reserva. La diferència posa de manifest una distinció important: demanar una proposta d’estada i delegar una decisió que compromet els diners propis corresponen a dos nivells de confiança diferents. [1]
Aquestes xifres s’han de presentar amb el seu abast. L’enquesta de Censuswide inclou 5.001 persones consultades l’agost de 2026 en cinc mercats: França, Alemanya, Itàlia, Espanya i el Regne Unit. Mesura declaracions i predisposicions, no la proporció de reserves mundials efectuades realment per agents autònoms. A més, va ser encarregada per una empresa comercial de viatges. [1]
La nostra interpretació per als professionals és, doncs, prudent: la IA pot participar en la descoberta d’una oferta sense convertir-se automàticament en el canal de transacció. El client pot demanar un itinerari a un assistent, consultar després el web de l’hotel, comparar les condicions i telefonar abans de reservar. Aquest recorregut il·lustratiu recorda que cal acompanyar diverses etapes, en lloc d’apostar per una sola interfície.
La cerca esdevé més conversacional
El 28 d’octubre de 2026, Expedia Group va anunciar més de trenta funcionalitats noves o millorades a Expedia, Hotels.com i Vrbo. Entre les novetats presentades hi ha la cerca en llenguatge natural, la planificació conversacional d’activitats i la comparació d’allotjaments assistida per IA. Són anuncis de producte, i cal verificar-ne la disponibilitat segons el servei i el mercat. [2]
El principi es pot entendre amb una petició fictícia: «Busco un hotel per a dues nits, a prop d’una estació de tren, amb arribada després de les onze de la nit, esmorzar d’hora i una habitació adequada per a dos adults acompanyats d’un infant».
Aquesta formulació reuneix necessitats que abans un viatger havia de comprovar en diverses pàgines. També mostra per què una descripció genèrica arriba aviat als seus límits. «Ubicació ideal», «acollida càlida» i «serveis de qualitat» no responen a les preguntes sobre horaris, distribució de les habitacions o condicions d’arribada.
La conversa no eximeix, per tant, de produir bona informació. Al contrari, en fa més visibles les mancances.
Per als hotels, començar per les preguntes de recepció
El primer recurs sovint és dins mateix de l’establiment: les preguntes rebudes per telèfon, per correu electrònic i a recepció. Revelen les incerteses que els clients realment volen resoldre.
L’aparcament és a l’hotel o en un edifici veí? Cal reservar una plaça? Hi ha una limitació d’alçada? L’esmorzar està inclòs en la tarifa consultada? Una arribada nocturna requereix un codi, una trucada o l’ús d’una entrada determinada?
La nostra recomanació és transformar aquestes preguntes en respostes precises i comprovar després que siguin coherents en els suports que utilitza l’empresa. Una informació pot ser correcta al web oficial i estar desactualitzada en una altra fitxa. Una oferta comercial també pot haver canviat sense que se n’hagi actualitzat la traducció.
L’objectiu no és acumular pàgines. Es tracta de construir un conjunt d’informació prou clar per servir el client, l’equip i els socis de distribució. Aquesta feina continua sent útil encara que cap assistent recomani l’establiment.
Descriure els serveis sense convertir una possibilitat en garantia
Les dificultats apareixen quan la comunicació simplifica excessivament una prestació. «Aparcament disponible» es pot entendre com una plaça garantida. «Habitacions familiars» no especifica ni la capacitat, ni els llits, ni les possibles restriccions. «Accessible» pot amagar situacions molt diferents segons els equipaments i els espais.
En un recorregut assistit per IA, aquestes ambigüitats es poden reproduir en una resposta resumida. Per reduir-les, els professionals haurien de distingir allò que sempre està inclòs, allò que depèn de la categoria reservada i allò que continua subjecte a confirmació.
Prenem un exemple fictici: en lloc d’anunciar només «arribada tardana possible», un hotel podria explicar el procediment aplicable, la informació que cal comunicar i els límits del servei. Evidentment, el text exacte ha de correspondre al funcionament real de l’establiment.
La precisió no resta atractiu. Permet al viatger triar una oferta que li convingui i evita que l’equip hagi de corregir, a l’arribada, una expectativa creada abans de la reserva.
Les destinacions han d’aportar un coneixement local identificable
Per a una oficina de turisme o un mitjà especialitzat, l’interès no rau únicament a produir més guies. Una successió de descripcions intercanviables aporta poc a qui busca organitzar l’estada de manera concreta.
Una pàgina útil explica per què triar una visita, com combinar-la amb altres activitats i quina informació s’ha de confirmar. Distingeix entre un fet documentat, un suggeriment de recorregut i una valoració editorial.
Un itinerari d’un dia no hauria de donar a entendre que tots els monuments són oberts simultàniament o que qualsevol persona pot fer el recorregut. Cal examinar les limitacions de mobilitat, els tancaments i els temps de desplaçament amb el nivell de detall pertinent.
El coneixement local també pot provenir de professionals i residents, sempre que se n’identifiquin les aportacions i es comprovin les dades. La IA pot ajudar a organitzar aquests elements; no substitueix una visita sobre el terreny ni la confirmació del responsable d’un lloc.
La visibilitat no es limita a escriure per als assistents
La temptació seria buscar una fórmula per aparèixer sistemàticament en les respostes de les eines d’IA. Aquesta promesa seria excessiva. Els sistemes, les fonts i els criteris de selecció varien, i la presència d’un contingut no garanteix que s’utilitzi.
Proposem treballar sobre fonaments observables: una presentació clara, pàgines accessibles, informació coherent, enllaços pertinents i una identificació explícita de l’empresa. Les preguntes importants han de trobar respostes entenedores sense dependre només d’una imatge o d’una fórmula publicitària.
També cal preservar la lògica comercial del web. Després d’entendre l’oferta, el visitant ha de poder comprovar les condicions, contactar amb l’establiment o accedir al procés de reserva. Un contingut abundant que no faciliti cap d’aquestes etapes pot generar feina sense millorar l’experiència.
El repte consisteix a fer que l’oferta sigui més fàcil d’avaluar, tot mesurant què passa realment.
Automatitzar la preparació i organitzar la verificació
La intel·ligència artificial es pot utilitzar per preparar un resum, proposar l’estructura d’un article, adaptar un contingut a diferents públics o produir una primera traducció. Aquests usos han de continuar associats a un control proporcional a allò que es publicarà.
La descripció d’un barri no planteja els mateixos riscos que una informació sobre condicions de cancel·lació, una accessibilitat específica o un tràmit d’entrada. Com més pugui influir un error en una decisió important, més explícites han de ser la font i la validació.
Per a un equip petit pot ser suficient una organització senzilla: una persona prepara, una altra verifica els elements sensibles i després es registra la publicació amb la data i les fonts. Si els recursos no permeten aquesta separació, una revisió feta en un moment diferent de la redacció continua sent preferible a la difusió immediata.
Les eines han d’alleugerir la feina repetitiva sense fer invisible la responsabilitat editorial. El professional conserva el control de les promeses formulades en nom seu.
Les traduccions han de preservar les condicions de l’oferta
El multilingüisme és un terreny interessant, però una traducció fluida no és necessàriament fidel. Un suplement pot desaparèixer, un servei a petició pot esdevenir implícit o un horari pot perdre precisió.
Abans d’ampliar una fitxa a diverses llengües, convé estabilitzar el contingut de referència. Després s’han de comparar entre versions els noms dels serveis, les capacitats, les condicions i les excepcions.
Imaginem una oferta que inclogui aparcament segons disponibilitat. Si aquesta reserva falta en una llengua, dos clients poden entendre compromisos diferents per a la mateixa prestació. El problema ja no és només d’estil: afecta la coherència comercial.
El nostre consell és començar per les llengües realment útils per a la clientela i per les pàgines que intervenen en la decisió. Traduir tot l’arxiu pot esperar si la informació essencial de l’estada encara no és fiable.
La relació humana continua sent necessària quan la situació es complica
Una estada no sempre transcorre com estava previst. Un transport arriba tard, una habitació no respon a una expectativa o una petició particular requereix una decisió. En aquests moments, el client busca sobretot una solució i un interlocutor responsable.
Un sistema automatitzat ha de precisar com contactar amb una persona, quines peticions pot gestionar i quan cedeix el relleu. No n’hi ha prou amb afegir un botó de contacte si ningú no està organitzat per reprendre la conversa.
Per als equips, el benefici potencial rau a preparar millor els intercanvis: menys preguntes repetitives quan les respostes estan disponibles i més temps per entendre les situacions particulars. Aquest benefici s’ha de verificar a l’establiment, no presentar-lo com una conseqüència automàtica d’instal·lar una eina.
L’hospitalitat conserva així una dimensió que la rapidesa d’una resposta no basta per mesurar: la capacitat d’entendre i actuar.
Un primer projecte realista per als professionals del turisme
Per començar, recomanem un abast limitat. Triar cinc pàgines importants, recollir les preguntes freqüents i corregir les informacions contradictòries és un punt de partida més concret que un programa general de transformació.
La segona etapa consisteix a provar un ús precís: preparar respostes, millorar una fitxa de destinació o traduir una pàgina de serveis. Cada resultat s’ha de poder revisar i comparar amb la versió anterior.
Finalment, cal definir uns quants indicadors útils. Quantes respostes han necessitat una correcció? Disminueixen les consultes repetitives? Els clients troben més fàcilment les condicions que busquen? Es poden atribuir contactes o reserves al recorregut millorat? Quan aquesta atribució sigui impossible, val més reconèixer-ho que produir una xifra enganyosa.
L’èxit no es mesura pel nombre de paràgrafs generats, sinó per la utilitat de la feina feta.
Una oportunitat per presentar l’oferta amb més claredat
La IA modifica algunes maneres de preparar un viatge sense fer obsoletes les exigències fonamentals del turisme: entendre el client, presentar una oferta honesta i complir els compromisos anunciats.
Els professionals disposen d’un punt de suport concret. Coneixen els seus llocs, les prestacions i les preguntes dels visitants. Organitzant aquest coneixement, poden informar millor els viatgers i proporcionar millors eines als equips.
La prioritat no és prometre una presència garantida en cada assistent. És construir informació fiable, actualitzada i vinculada a una experiència real. La tecnologia pot contribuir a aquesta feina; la confiança es construeix quan l’estada confirma allò que s’havia anunciat.
Fonts
[1] lastminute.com, Travel Horizons, 24 de setembre de 2026. Enquesta de Censuswide a 5.001 persones en cinc mercats europeus, agost de 2026.
[2] Expedia Group, anunci de producte del 28 d’octubre de 2026.
Fonts consultades el 16 de novembre de 2026. Els exemples ficticis i les recomanacions són una anàlisi editorial, no resultats mesurats per aquests estudis.
Encara no hi ha comentaris.
Has d'iniciar sessió Iniciar sessió Registra't